Existeixen actualment almenys 180 espècies d’aquest gènere al món. A Europa existeixen al voltant de 30 espècies de tòfones, de les quals a Catalunya es troben i comercialitzen la tòfona blanca o d’estiu (Tuber aestivum), la tòfona gravada (Tuber uncinatum = T. aestivum), la tòfona d’hivern o magenca (Tuber brumale) i la tòfona negra (Tuber melanosporum), essent aquesta última la més apreciada. La tòfona negra (Tuber melanosporum) i la tòfona d’estiu o blanca (Tuber aestivum), són les dues espècies que més estem cultivant i les que desperten més interès a nivell econòmic i gastronòmic actualment.
Tòfona negra (Tuber melanosporum Vitt.):
La tòfona negra mostra una forma més o menys esfèrica. La pell exterior que manté contacte amb la terra (peridi) és de color negre amb protuberàncies piramidals o hexagonals formant una superfície rugosa i resistent. El seu interior (gleba) està format per unes venes fines de color blanc i unes altres de color negre i té una textura semirígida que permet fàcilment ser tallada a làmines. El seu tamany varia entre 3 cm i 10 cm de diàmetre. L’aroma que desprèn és molt peculiar i caracteritza l’espècie. És l‘espècie més ben remunerada de la península gràcies a la seva exclusivitat.
Tòfona d’estiu o blanca (Tuber aestivum):
La tòfona d’estiu mostra una forma esfèrica però més irregular i acostuma a tenir un tamany més gran que la tòfona negra. La part exterior és de color negre amb protuberàncies piramidals o hexagonals formant una superfície rugosa i resistent. El seu interior (gleba) està format per unes venes fines de color blanc i unes altres de color crema. La seva textura semirígida permet fàcilment tallar-la a làmines. Emet una olor més suau i menys intensa. El fet de tenir uns rangs de condicions per fructificar més amples fa que no hi hagi tanta exclusivitat i els preus siguin inferiors.