El conreu de la tòfona a Catalunya

Les potencialitats d’aquest conreu, l’increment del coneixement sobre el conreu del fong, l’oferta de plantes i la important tasca de difusió i foment del conreu realitzats per associacions, administracions i altres institucions públiques i privades ha propiciat que la superfície de plantacions a Catalunya superi actualment les 900 hectàrees.

A les nostres contrades, el cultiu de la tòfona negra pot esdevenir una activitat complementària a les activitats agràries tradicionals, diversificant l’economia rural i afavorint un reequilibri territorial. Aquest cultiu està desenvolupant l’activitat econòmica en zones rurals de Catalunya degut a l’entrada en producció de les primeres plantacions, la creació de noves activitats empresarials al voltant de la seva comercialització, la producció de planta inoculada i del turisme gastronòmic o a partir d’altres activitats relacionades amb el conreu de tòfones. Activitats totes que depenen directament o indirectament de la tòfona.

Terreny de cultiu

​L’elecció del terreny on volem plantar és molt important per garantir el bon funcionament de la plantació. Hi ha molts paràmetres a tenir en compte, però en primer lloc ens fixarem que el sòl sigui calcari, amb un pH entre 7,5 i 8,5. El terreny ha de tenir les condicions necessàries per poder drenar bé l’aigua i hi ha d’haver el menor nombre de fongs competidors possibles. Són preferibles terres on hi hagi hagut cultius de cereals, farratges o lleguminoses. També es consideren bons antecedents la vinya, els fruiters i camps de cultius endomicorízics.

Planta pel cultiu

​Els arbres que estableixen micorrizes amb la tòfona són l’alzina, el roure, el garric, l’avellaner i l’estepa, però no tots són òptims si parlem de producció. Hem d’escollir l’espècie que millor s’adapti a les condicions ecològiques del nostre terreny.

Actualment, els arbres més utilitzats per les plantacions són l’alzina i el roure, i en menor freqüència, el garric o l’avellaner. Existeixen vivers especialitzats en la producció de plantes inoculades amb tòfona. Es recomana que les plantes seleccionades estiguin certificades amb un control de qualitat.

Preparació del terreny

​La preparació del terreny dependrà del cultiu anterior de la parcel·la. És important fer un conreu profund mitjançant un subsolat per trencar la possible sola d’arada i afavorir el drenatge i l’aireig amb subsolador, i després un conreu superficial per anivellar i afinar el terreny amb rascles o cultivadors.

Densitat de plantació

​La densitat de plantació dependrà de la planta hoste escollida, la fertilitat del terreny i la textura del sòl. Per tant, si el terreny és més fèrtil disminuirem la densitat ja que els arbres creixeran més. El model de manteniment de la vegetació també influirà en l’elecció de la densitat ja que si planegem realitzar conreus freqüents també disminuirem la densitat. El que es vol aconseguir és mantenir la insolació al sòl. Per tant, els marcs de plantació recomanats permeten plantar entre els 200 i els 330 arbres per hectàrea, amb marcs de plantació de 6×5 m, 6×6 m, 7×5 o 7×7 m.

Control de la vegetació

​Durant els primers anys de la plantació, mentre la planta no comença a cremar, cal mantenir el terreny lliure de vegetació mitjançant l’escarda al voltant de l’arbre. La finalitat és eliminar les herbes que exerceixen competència hídrica, nutricional i d’espai a l’arbre hoste i aconseguir que el sòl s’airegi i absorbeixi millor l’aigua tot afavorint la proliferació del sistema radicular i del miceli. Mentrestant els carrils de separació entre les plantes es llauren mitjançant l’arada.

Un cop els arbres comencen a cremar, es poden abandonar les escardes manuals al voltant dels arbres i es plantegen dues possibilitats de gestió: conrear els carrers de separació entre plantes o permetre el creixement d’herbàcies.

Reg

​Els primers anys de la plantació caldrà regar per aconseguir un bon establiment del sistema radicular. Es recomana que hi hagin petits períodes secs per propiciar el creixement de les arrels en profunditat perquè puguin captar aigua d’estrats profunds.

En un estat més avançat de la plantació, un cop s’estableixen els cremats, els arbres només es regaran des del maig fins al setembre en períodes prolongats de sequera en funció de les precipitacions. La quantitat a regar dependrà de la capacitat de retenció d’aigua al sòl.

És recomanable que el sistema de reg sigui mitjançant microaspersió o aspersió per garantir la uniformitat de l’aigua al voltant de l’arbre.

Si no hi ha la possibilitat d’instal·lar un sistema de reg, caldrà valorar la instal·lació d’un encoixinament per mantenir la humitat al sòl.
Com es cultiva la tofona

Podes

​A partir del tercer any de plantació, es realitzen podes de formació corregint l’arbre d’alguna anomalia de creixement i eliminant les branques baixes. Es vol afavorir la insolació del sòl, permetre la instal·lació còmode de reg i facilitar la recollida de tòfones al futur. Un cop l’arbre ja hagi arribat als deu anys i tingui unes certes dimensions, es realitzen podes per limitar el creixement en altura i afavorir la forma d’un con invertit per permetre l’entrada de llum al sòl. Es recomana realitzar la poda en parada vegetativa.

Recollida

​La recollida de la tòfona està regulada per l’ORDRE de 15 de juliol de 1991, “de regulació del sector tofoner”, on especifica que s’ha de posseir una llicència de recol·lecció vigent per cercar les tòfones. Les dates per la recol·lecció de tòfona negra (T. melanosporum) són del 15 de novembre fins el 15 de març i per la tòfona d’estiu o blanca (T. aestivum), de l’1 de maig al 31 de juliol. També fa referència a les dimensions de l’eina per extreure la tòfona, i admet com a únic sistema per a la recerca la utilització de gossos ensinistrats.

Bibliografia:
Colinas, C; Capdevila, JM; Oliach, D; Fischer, CR i Bonet JA (2007) Mapa d’aptitud per al cultiu de la tòfona negra (Tuber melanosporum Vitt.) a Catalunya. CTFC, Solsona
Oliach, D.; Bonet, J.A.; Fischer, C.R.; Olivera, A.; Martínez de Aragón, J.; Suz, L.M. i Colinas, C. 2005. Guia tècnica per al cultiu de tòfona negra (Tuber melanosporum Vitt.). Ed.: Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (DL: L-1229-2005) ISBN: 84-689-5025-4. Solsona. 28 pp.
Oliach, D.; Bonet, J. A.; Fischer, C. R.; Martínez de Aragón, J.; Colinas, C. 2008. El cultiu de la tòfona negra. Dossier tècnic, 26; 20p. Ed. Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya. ISSN: 1699-5465.